AULA D'ESTUDI

Taula de Nicolás Francés (segle XV)

Taula de Nicolás Francés (segle XV)

Nicolás Francés
Actiu entre 1424-1468.
La construcció de Sant Miquel a Mont Gargano, ca. 1440-1450.
Tremp sobre tela i taula, 129,5 x 96,5 cm.
N.R. 201.230, donació Xavier Busquets, 1990 
 
Tot ens fa pensar que aquesta taula és un dels compartiments del retaule major de l’església de Sant Miquel de Villalpando (Zamora), que l’arqueòleg i historiador Manuel Gómez Moreno (1870-1970) va visitar entre 1903 i 1905 i ens va descriure tot allò que hi va veure: “Retablo colateral, hecho con pedazos que antes serían del altar mayor. Estas tablas son cuatro, de 1,0 por 0,90 metros, figurando la una a los ángeles buenos, con túnicas blancas y cruces, arrojando a los rebeldes a las llamas, donde les reciben otros diablos; fondo de oro y nubes. Otra con los ballesteros tirando al ciervo; otra con el obispo y su clero que salen de la ciudad a ver el prodigio; y la otra con una iglesia en construcción, viéndose las carretas de bueyes con macizas ruedas, en que se trae la piedra, y operarios con interesantes trajes, como de moros al parecer; cielo de oro bruñido… Corresponden a la mitad del siglo XV… guarneciéndolas arcos de talla gótica y columnas retorcidas” (Provincia de Zamora (1903-1905), Madrid, Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes, 1927 (Catálogo Monumental de España), p. 249). El 1930 Ch.-R. Post ja va relacionar aquestes pintures estudiades sumàriament per Gómez Moreno amb la producció artística de Nicolás Francés (A History of Spanish Painting, Harvard University Press, vol. III 1930, p. 286).
 
El fragment que Gómez Moreno va descriure com el dels ballesters que disparen al cérvol en realitat és l’escena del caçador que dispara contra el brau agenollat i que acaba essent ferit ell mateix i que constitueix el primer episodi de la llegenda de la fundació del santuari de Sant Miquel al Mont Gargano. De les quatre taules que l’arqueòleg va trobar a Villalpando, aquesta del caçador és l’única de la qual no hi ha notícies posteriors. La del “bisbe i el seu clergat” es refereix sens dubte a la visió de Sant Gregori el Gran durant la processó de rogatives perquè s’aturés la pesta que assolava Roma i el Papa va veure l’Arcàngel sobre la mola adriànea defensant Roma. Aquesta taula i la del combat entre els àngels bons i els rebels van aparèixer el 1959 al comerç d’antiguitats a les Schaeffer Galleries de Nova York (The Art Quarterly, Institut of Art, Detroit, 1959, núm. 3), segons va indicar Sánchez Cantón (Maestre Nicolás Francés, Madrid, C.S.I.C, 1964, p.26).
 
La taula de la construcció d’una església, que Gómez Moreno va trobar al seu lloc original de Villalpando, Xavier Busquets la va adquirir el 1959 mitjançant les gestions del seu amic, l’expert Josep Gudiol Ricart, que en aquells moments estava preparant juntament amb altres especialistes l’exposició d’Estocolm Grandes Maestros Españoles, que tingué lloc l’hivern de 1959-1960. Busquets hi manifestà gran interès pel tema que representava, puix que ell era arquitecte, i li agradava positivament que l’obra que adquiria participés ja de bon antuvi en una exposició internacional. Allà va sortir a la llum pública aquesta obra, fins aleshores inèdita, certificada amb l’autoria de Nicolás Francés (Stora Spanska Mästare, catálogo de exposición, Nationalmuseum, Stockholm, 12-XII-1959 – 13-III-1960, Estocolmo, 1960, núm. 27, p. 40). Gudiol la publicà i la va fer conèixer al món acadèmic internacional (“Spanish painting in Stockholm”, Burlington Magazine, núm. 102, 1960, p. 225-226). Amb tot, Sánchez Cantón, que va treballar per a l’exposició d’Estocolm però desconeixia que la taula havia estat comprada per Busquets, en publicar la seva citada monografia el 1964, va publicar la nostra taula com a propietat del Museu d’Estocolm, un error que continua repetint-se de manera sistemàtica.
 
El professor Joaquín Yarza Luaces, atenent sobretot l’origen francès del mestre i seguint el suggeriment de Sánchez Cantón, indica que l’edifici en construcció que representa la nostra taula és el del Mont Saint-Michel a Normandia (Obras Maestras del Museo de Montserrat en BBVA, Madrid, 2009, p. 76-77). A mi em resulta una mica estrany, puix que la iconografia del retaule s’ajusta a la llegenda del Mont Gargano i a Espanya mai no es va celebrar la dedicació del santuari francès, en canvi la del Gargano tenia dues festes: el 8 de maig, que és l’aparició de l’Arcàngel, i el 29 de setembre, que és la dedicació de la basílica de l’Apúl·lia. La ratlla recta que es veu a l’horitzó de la nostra taula no em suggereix el mar del Mont Saint-Michel, sinó més aviat la gran planúria verda i amb arbres que s’estén al peu del Mont Gargano. I això no vol dir que Nicolás Francés viatgés al lloc per copiar-lo, sinó simplement que seguia els esquemes compositius en ús per pintar els retaules de Sant Miquel. Però aquestes opinions no tenen massa importància. L’interès superior d’aquesta taula rau en la informació que ens proporciona sobre el treball d’un mestre d’obres, que amb la paleta aplica el morter i amb l’esquerra sosté el llistó de pams per arrenglerar correctament la carreuada. Al primer terme veiem la zona muntanyenca d’on extreuen la pedra i la càrrega i descàrrega dels carreus, transportats a peu d’obra amb unes carretes tirades per bous.
 
El mestre Nicolás Francés és el pintor més important del gòtic internacional que va actuar al servei de la catedral de Lleó i al Nord de Castella. El professor Yarza, que és el principal estudiós i investigador d’aquest personatge, creu que és un d’aquells artistes, expert en l’art de la miniatura, que abandonaren París amb motiu de l’ocupació anglesa, poc abans de 1422 (“Nicolás Francés, bancal del Credo de los apóstoles”, El Apostolado de Nicolás Francés, Madrid, Fundación Argentaria, 1999, p. 11-35).

Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat
Article publicat a El Propileu - 12, pàgs. 26 i 27. Juny 2013