Actualitat

Cinc exposicions en un any d'homenatges
10 / 03 / 2020

El Museu de Montserrat presentarà aquest 2020 cinc noves exposicions temporals. Com sempre, amb la mirada posada en l’art actual, però sense deixar de banda la vessant històrica. Aquest, per circumstàncies diverses, serà un any d’homenatges.


La primera mostra que inaugurem aquest any és la d’Àlex de Fluvià (1966-2015), reconeixement a un pintor abstracte mort molt jove que va destacar per un treball de superposició de capes i de força gestual colorista en què pren una gran importància el traç cal·ligràfic. Jimena Flores és la comissària d’aquest projecte, titulat Palimpsest: allò subjacent, que inaugurarem el 13 de març a l’Espai d’Art Pere Pruna.


L’exposició central de l’estiu serà l’homenatge a Ramon Rogent (Barcelona, 1920 - Pla-d’Orgon, França, 1958), coincidint amb el centenari del seu naixement. Rogent va ser un dels pintors més rellevants de la postguerra. La seva pintura, de colors vius i hereva de les primeres avantguardes, va suposar un pas endavant cap a la renovació plàstica de la pintura catalana en l’ambient artístic gris del franquisme. Malauradament, un accident automobilístic va truncar tràgicament la seva trajectòria quan encara era molt jove. Aquesta exposició a Montserrat, comissariada per Bernat Puigdollers, historiador de l’art i membre de l’equip tècnic del MDM, aprofundeix en la seva obra artística i reivindica la seva figura, una peça clau per entendre les arts d’aquest període. La data d’inauguració prevista és el 29 de maig, a la Sala Pere Daura.


A l’estiu posarem l’accent en la fotografia contemporània amb Oriol Jolonch (Barcelona, 1973). Des del Museu ja fa anys que reivindiquem la fotografia com a gènere artístic i la incorporem a la programació regular d’exposicions (Andrea Torres Balaguer, 2018; Martí Gasull, 2016; Roger Ballen, 2015, etc.), tant en la vessant històrica com actual. Oriol Jolonch és un artista d’una creativitat exuberant, que beu del surrealisme i dota la seva obra d’un component fantàstic i oníric. El resultat és una fotografia que juga amb la il·lustració. L’exposició s’inaugurarà el 3 de juliol a l’Espai d’Art Pere Pruna.


A la tardor retrem un altre sentit homenatge, en aquest cas a Amèlia Riera (Barcelona, 1928-2019), que ens va deixar fa uns mesos. Ens havíem trobat amb ella a Montserrat l’estiu passat i, tot i que es trobava feble físicament, l’artista s’havia implicat de ple en la preparació d’aquest projecte, amb l’ajut del curador de la mostra, Pere Pedrals. Amèlia Riera va voler fer l’esforç de mirar a la seva obra de fa 50 anys per presentar una proposta que girarà a l’entorn de la sèrie Exvots (1965-1970). En aquest període clau de la seva trajectòria tanca l’etapa informalista i enceta un camí personal en què apareixen per primer cop les estances burgeses i hi irromp el tema funerari, una proliferació de nínxols i taüts que aleshores van servir per criticar durament la dictadura, la seva "necropolítica" i les relacions de poder; i avui ens recorden la fugacitat de la vida i el pas veloç del temps.  


La gran exposició de l’any serà també la darrera. La Generalitat de Catalunya ha declarat el 2020 Any Riquer per commemorar el centenari de la mort d’Alexandre de Riquer (Calaf, 1856 – Palma, 1920). Amb comissariat de l’estudiós Eliseu Trenc, el Museu de Montserrat ha pres la iniciativa d’oferir una completa exposició sobre aquest artista polifacètic que va treballar en els camps de la pintura, el gravat, el cartell, la il·lustració de llibres i revistes, el disseny d’arts decoratives i que també va ser poeta. Figura central del Modernisme, a Montserrat va pintar quatre dels sis grans plafons de la nova decoració del presbiteri de la basílica. El Museu custodia dues grans obres de l’artista: la bandera de la Unió Catalanista, i el gran quadre Expectació del Nadal. Preveiem inaugurar l’exposició de Riquer el 27 de novembre a la Sala Pere Daura.


Un any més, us oferim un programa ambiciós i de qualitat, complet i divers. Esperem que us engresqui tant com a nosaltres, i que ens vingueu a veure!


Fotografia: Àlex de Fluvià al seu estudi. © Marc Costa