Actualitat

Mor l’artista Laurent Jiménez-Balaguer als 87 anys
17 / 04 / 2015

L’artista Laurent Jiménez-Balaguer va morir ahir a l’edat de 87 anys. El pintor, nascut a L’Hospitalet de Llobregat, va marxar a París l’any 1958 i havia forjat una sòlida trajectòria artística a França. Actualment té exposada una selecció antològica de la seva obra al Museu de Montserrat. La mostra Allò sagrat de Jiménez-Balaguer. Obres 1956-2014 es va inaugurar el passat 13 de març. Jiménez-Balaguer va participar activament en el muntatge i va passar uns dies a Montserrat, que ell va qualificar d’“idíl·lics”, amb la seva dona. El dia de la inauguració, feliçment acompanyat de la seva família, i en presència també del P. Abat de Montserrat, va dir aquestes paraules, l’última reflexió pública sobre el fons de la seva obra. Laurent no estava pas de tornada sinó que encara mirava el futur amb serenitat i expectativa.
 
“Avui és necessari implicar-se en un nou univers perquè ja no hi ha models. Solament la recerca de nous llenguatges, de noves estètiques i de noves formes de comunicació són vàlides. Un creador avui ha d’endevinar l’invisible per poder representar per sobre de les aparences i poder obrar d’una manera definitiva per al mirall de si mateix. L’obra ha de ser el mirall del que nosaltres pensem. La meva actitud és l’associació de dues nocions primàries que són el cos i la memòria. La meva trajectòria artística està compresa en tres períodes i concentrada d’aquesta manera: les cordes, els troncs i els teixits. Quan el llenguatge pictòric arriba als seus límits, les cordes ens tracen una continuïtat i aquesta obertura condueix la meva memòria d’home a tot un univers, així, en mi no hi ha imatges abstractes sinó només fragments d’una realitat que porta a terme el pas d’allò individual a allò universal. Recollir troncs morts, pintar-los i al mateix temps convertir-los en escultures és donar-los una nova vida i crec que l’art serveix també per anar més enllà de la mort. Amb els teixits retrobo l’interior i també l’exterior davant d’un món molt tancat i descobrir-lo és la virtut de l’individu i la coneixença de si mateix. La meva pintura és una habilitat interior que no s’assembla a les formes exteriors, una veritat que no s’assembla a les coses externes. Hem de creure. Jo crec en la valentia de creure en els nostres somnis i sobretot de realitzar-los per assolir la realització completa d’un mateix.”
 
El Museu de Montserrat guarda un excel·lent record de Laurent per la seva qualitat professional i artística però també per la seva generositat i l’amistat que ens ha demostrat en tot moment. Tot i haver estat allunyat del dia a dia de la vida cultural barcelonina, són molts els que coneixen Laurent per les seves darreres exposicions a la Fundació Vila Casas al 2012 i l’any següent al Museu de L’Hospitalet. El llibre de visitants que acompanya la nostra exposició està ple de testimonis d’admiració i agraïment.