Actualitat

Remodelació de l’entrada i vestíbul del Museu
05 / 07 / 2019

Aquesta primavera hem finalitzat els treballs de reforma del vestíbul del Museu de Montserrat, un projecte perseguit des de fa temps que ha permès millorar –parcialment– la fesomia i l’accés al Museu per tal de fer-lo més atractiu per al visitant. La nova entrada inaugurada l’any 2004 va quedar a mitges. En aquest 2019 pren una nova dimensió gràcies, sobretot, a la restauració del conjunt de models de guix de l’escultor Joan Rebull i la seva instal·lació a la paret de les escales d’accés del Museu, en diàleg amb les escultures que presideixen la façana del monestir.


La col·locació d’aquestes obres atorga una presència més solemne i artística a l’entrada al Museu, a la vegada que el vincula més fortament amb el monestir. La història d’aquestes figures es remunta als temps de l’Abat Aureli M. Escarré, que va encarregar a l’arquitecte Francesc Folguera el 1941 la façana urbana de l’Abadia de Montserrat i va voler que hi fossin plasmats els valors vertebradors de la missió històrica de Montserrat: la fe i el país. L’arcada central està dedicada a la Mare de Déu Assumpta; la de l’esquerra és la de Sant Benet, ja que Montserrat és una abadia benedictina generadora de fe i cultura; la de la dreta manifesta el patronatge de Sant Jordi sobre Catalunya. L’arquitecte va proposar a l’artista Joan Rebull l’execució de la part escultòrica de la façana i per motivar-lo li va dir que havia de ser el “Partenó de Catalunya”. Rebull va assumir la metàfora i va disposar sobre la balconada tres frisos (entre 1955 i 1960) que representen una desfilada de monjos benedictins, amb la netedat de línies i l’eurítmia parsimoniosa de moviments de les Panatenees de l’Acròpolis d’Atenes.


Els models de guix que va fer Rebull, previs al tallat definitiu de la pedra, restaurats ara acuradament, conserven els punts i les anotacions de l’escultor. Exposats a l’entrada del Museu de Montserrat, permeten una visió propera i impactant, i un diàleg visual amb els relleus definitius de la façana vistos al lluny.


Un cop restaurats a càrrec de Policromia, equip liderat per Pau Ramírez, la instal·lació dels guixos no ha estat exempta de dificultats. Ha calgut col·locar una bastida i dissenyar uns suports de ferro a mida que, fixats al mur de formigó, aporten a les escultures una base sòlida, que es complementa amb un pern (amagat a la vista) que subjecta cada peça per la part posterior. Tot plegat amb una doble finalitat, l’estètica i la seguretat. La paret ha estat pintada d’un color gris fosc que fa ressaltar el blanc de les figures. L’obra l’ha desenvolupada l’empresa Puigdellívol en col·laboració amb l’equip tècnic de l’Abadia de Montserrat, durant els mesos de març i abril de 2019. 


Aquest nou vestíbul, discret però alhora atractiu, compensa en part el fet que el Museu sofreix la mancança d’una façana escaient a la importància dels seus fons, ja que es troba en un espai subterrani sota les places del santuari. Qualsevol museu ha de procurar seduir i convidar el públic potencial que hi treu el cap, i aquest accés propicia una nova sensació prou suggeridora perquè el visitant intueixi que no pot marxar de Montserrat sense baixar al Museu.  


El fris de monjos s’ha completat amb la instal·lació, al capdavall de les escales que accedeixen al Museu, de l’escultura de guix de la Mare de Déu Assumpta. Aquesta peça monumental, que afortunadament s’ha pogut conservar, forma part del mateix conjunt de Rebull i ara dona la benvinguda al visitant.


Des del Museu de Montserrat entenem el Museu com “la casa de les Muses”, una àgora, una plaça pública on conflueixen moltes maneres de veure el món i d’expressar-lo, un lloc d’encontre i de diàleg entre pensaments i expressions artístiques molt diferents, pròpies de creients de diverses religions i també de no creients. Però tots tenim en comú un concepte elevat de la persona humana que vol transcendir els seus límits biològics, espacials i temporals. Les dones que desafien els vents i s’enlairen cap a l’infinit com són aquesta Verge Maria Assumpta i la Victòria de Samotràcia –una còpia de marbre que ja presidia abans l’entrada al Museu–, són emblemàtiques del MDM. Precisament en aquesta actuació també s’ha realitzat una nova peanya especial per a la Victòria de Samotràcia, imitant el mascaró de proa d’un vaixell, que contrasta amb el quadre de grans dimensions del pintor Josep Niebla titulat Déu.


El projecte s’ha complementat amb la substitució d’una part de la imatge gràfica del vestíbul. En aquest sentit, hi ha un nou element de text que explica el sentit simbòlic dels guixos. També s’ha substituït el tòtem exterior per una gran imatge de la Madeleine de Ramon Casas, i els panells que anuncien les exposicions temporals per uns vinils a les portes de vidre del museu. La part gràfica i la il·luminació es van completar a començament de juny. 


La Fundació “la Caixa”, en col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha sufragat part d'aquesta reforma.