Exposicions actuals

Gerard Mas

Ironia i aquiescència, arcaisme i subversió són alguns dels principis artístics que singularitzen l’obra escultòrica de Gerard Mas (Sant Feliu de Guíxols, 1976). L’exposició vol posar èmfasi en els diferents registres emprats per l’escultor gironí en la seva inquietud per allò sagrat, com el hieratisme, els bestiaris, la tècnica de la cera, la ingenuïtat infantil o la dimensió existencial i popular dels exvots.

A Montserrat, Gerard Mas ha afegit una capa de profunditat i candor a la seva natural fascinació estètica per l’escultura votiva. Furgant en la memòria, ha identificat la puresa virginal de l’infant, a qui ha retut culte en el retrat majestàtic que presideix el conjunt (Exvot, 2019). De comú, Gerard Mas exposa les seves populars dames ben acabades, lluents i policromades. En canvi, aquí ha optat per presentar-les en estat de combustió (Ciris, 2019). Les ganyotes que descentren els seus rostres renaixentistes es fonen ara en les irregularitats de la cera desfeta. Aquest esperit desconstructiu el detectem també en la gran instal·lació d’obertura: un conjunt d’escultures processuals, fragments d’obra de tots els períodes de l’artista emprats per a l’elaboració de les escultures finals (Vestigis, 2010-2019). Peus, mans, caps, ocells i extremitats vàries de bèsties que, en el seu conjunt fragmentari, funcionen com una extraordinària ofrena coral d’exvots.

Albert Mercadé, comissari de l'exposició