Exposicions en projecte


RAMON ROGENT

29 de maig - 1 de novembre de 2020
Sala Pere Daura
Comissari: Bernat Puigdollers

Ramon Rogent (Barcelona, 1920 – Pla-d’Orgon, França, 1958) és, sens dubte, un dels pintors més rellevants de la generació d’artistes apareguda durant els anys de la postguerra. L’exposició organitzada a les Galeries Reig l’any 1943 juntament amb Fabra, Fin i Vilató ja va comportar una alenada d’aire fresc a l’ambient cultural, fosc i enrarit, de la postguerra. La pintura de Rogent, de colors vius i hereva de les primeres avantguardes, suposà un pas endavant cap a la renovació plàstica de la pintura catalana. Rogent fou, a més d’un excel·lent pintor, un agitador cultural que va sacsejar l’ambient artístic gris i resclosit dels anys del franquisme. Malauradament, un accident automobilístic truncà tràgicament la seva trajectòria quan era encara molt jove. Aquesta exposició al Museu de Montserrat, organitzada amb motiu del centenari del seu naixement, aprofundeix en la seva obra artística i reivindica la seva figura, una peça clau per entendre les arts d’aquest període.


AMÈLIA RIERA

Vist i no vist
30 d'octubre de 2020 - 21 de febrer de 2021
Espai d'Art Pere Pruna
Comissari: Pere Pedrals

Pocs dies abans de morir, l’Amèlia Riera (Barcelona, 1928-2019) enllestia els últims detalls de l’exposició que el Museu de Montserrat li havia proposat per a l’estiu d’enguany. A pesar que sabia que ja arribava “al capdavall del corredor de la mort” (la broma macabra és seva), havia acceptat la proposta engrescada i s’hi va abocar de ple, intensament. Des de l’inici, vam acordar que giraria al voltant de la sèrie Exvots (1965-1970), tot i l’esforç que li suposava emmirallar-se en l’obra de 50 anys enrere, però es tracta d’un període clau en la seva trajectòria i calia recuperar-lo: dona el cop de porta definitiu a l’etapa informalista i enceta un camí personalíssim, on apareixen per primer cop les estances burgeses, tan característiques de la seva producció posterior, i hi irromp el tema funerari, una proliferació de nínxols i taüts que aleshores van servir per criticar durament la dictadura, la seva necropolítica i les relacions de poder; i avui ens recorden la fugacitat de la vida i el pas veloç del temps, el “vertigen fúnebre” (que apuntava l’Alexandre Cirici) evocat a través de les seves pintures, dibuixos, gravats i objectes cruels, vistos i no vistos, com les dues obres creades expressament per a aquesta exposició, dues instal·lacions o, com diria l’Amèlia, “quadres transitables” que, tot i que tenen uns altres títols, bé es podrien haver dit Vanitas i Memento mori.  

Pere Pedrals

Foto: Daniel Riera


ALEXANDRE DE RIQUER

27 de novembre de 2020 - 2 de maig de 2021
Sala Pere Daura
Comissari: Eliseu Trenc 

La Generalitat de Catalunya ha declarat el 2020 Any Riquer per commemorar el centenari de la mort d’Alexandre de Riquer (Calaf, 1856 – Palma, 1920). Amb comissariat de l’estudiós Eliseu Trenc, el Museu de Montserrat ha pres la iniciativa d’oferir una completa exposició sobre aquest artista polifacètic que va treballar en els camps de la pintura, el gravat, el cartell, la il·lustració de llibres i revistes, el disseny d’arts decoratives i que també va ser poeta. Figura central del Modernisme, a Montserrat va pintar quatre dels sis grans plafons de la nova decoració del presbiteri de la basílica. El Museu custodia dues grans obres de l’artista: la bandera de la Unió Catalanista, i el gran quadre Expectació del Nadal

Imatge: Ramon Casas. Retrat d'Alexandre de Riquer. MNAC