Exposicions en projecte


Andrea Torres Balaguer

El silenci de les magranes
7 de juliol – 11 de novembre de 2018
Espai d'Art Pere Pruna
Comissari: Bernat Puigdollers

L’obra d’Andrea Torres Balaguer (Barcelona, 1990) ha assolit, malgrat la seva joventut, una bona acceptació per part del públic. Les seves fotografies, d’un surrealisme contingut, banyades d’una llum lateral i difosa que dona al conjunt de la seva obra aures de misteri, s’emmirallen en la pintura barroca. Cap composició és deixada a l’atzar. Torres Balaguer, amb ressonàncies de Magritte, Vermeer o Leibovitz, crea una realitat calculada –al límit entre la realitat i el somni– on tots els elements presents evoquen a través del símbol quelcom més profund i amb voluntat de transcendència. Símbol, feminitat, realitat i somni es conjugaran a l’Espai d’Art Pere Pruna del Museu en aquesta mostra per endinsar-se en el món misteriós i íntim de les fotografies de Torres Balaguer. 


Ràfols Casamada i Maria Girona

10 de novembre de 2018 – 5 de maig de 2019
Sala Pere Daura
Comissari: Bernat Puigdollers

Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923-2009) i Maria Girona (Barcelona, 1923-2015) pertanyen a la generació d’artistes formada durant els primers anys de la postguerra. Tots dos, en aquest context difícil i poc estimulant del primer franquisme, van lluitar plegats, juntament amb molts altres artistes de la seva generació, per dinamitzar-lo i construir un ambient cultural modern i més lliure. Aquesta exposició aprofundirà en algunes de les iniciatives més rellevants de la seva trajectòria artística –la fundació del grup “Els Vuit”, els Salons d’Octubre, la fundació de l’Escola Eina, etc.–, sense oblidar fets vitals comuns com el viatge d’estudis a París, becat per l’Institut Francès, o els estius passats a Calaceit i Cadaqués, reflex de dues vides complementàries. És, de fet, un aprofundiment als seus inicis artístics i a una vida en comú dedicada a l’art, sense oblidar les relacions i connexions de les seves obres, aparentment oposades, divergents, però alhora íntimament unides. Aquesta exposició vol ser, a més, una reivindicació de l’obra i la figura de Maria Girona, normalment a l’ombra, que, a més de conrear una obra pròpia i de qualitat sovint poc coneguda, jugà també un paper decisiu en tot aquest procés de renovació de l’art de postguerra. 

Foto: MARTÍ GASULL I ABELLÁN


Salvador Juanpere

Novembre 2018 – Febrer 2019
Espai d’Art Pere Pruna
Comissària: Teresa Blanch
 
Salvador Juanpere (Reus, 1953) és un destacat escultor de l’escena artística catalana que ha desenvolupat un singular llenguatge a l’entorn de l’ofici de l’escultor. Es serveix d’un gran virtuosisme tècnic que el connecta amb les tradicions clàssiques, precisament per situar conceptualment el treball escultòric en un estat de suspensió respecte a l’humanisme que el va caracteritzar en períodes precedents. En aquest procés finalista, feixuc, al qual hauria arribat la modernitat escultòrica a final del segle XX, l’artista reactiva amorosament i alhora críticament allò que l’ha constituït per dins: els pedestals, les eines, els recursos de l’estatuària, els estris per transportar-la, els materials sobrants... tots ells són reproduïts literalment amb materials durs (marbre, ferro, acer, pedra, formigó o bronze). El model acaba per ser la pròpia circumstància i contingència del taller, que Juanpere homologa amb la tasca escultòrica sostinguda dins d’una llarga temporalitat poblada pels seus escultors admirats (J. Oteiza, C. Brancusi, A. Giacometti, l’òrbita Bernini, J. Beuys, G. Penone, els Povera...), amb els quals estableix vincles ben visibles que oscil·len de forma dialèctica entre l’homenatge i la discussió als seus principis artístics. Per relacionar-se amb ells i també amb els poetes, matemàtics, pensadors i pensaments religiosos històrics, Juanpere s’alia amb la textualitat. Les paraules són, per a ell, un important suport de plasticitat viva que conviu de forma natural amb la matèria escultòrica, en intricats jocs de reflexió que impliquen i comprometen intensament l’espectador. Podrem veure una bona mostra de la seva creació en aquesta exposició al Museu de Montserrat.

Foto: ALAN CARRASCO