Històric

Àlex de Fluvià Palimpsest: allò subjacent
juny 2020

Palimpsest: allò subjacent

La paraula palimpsest deriva del grec antic palimpsēstos. Significa literalment “net i llest per a ser usat de nou”. Els palimpsests també són manuscrits antics dibuixats per escribes sobre pergamins, en els quals l’escriptura va ser eliminada, coberta i reemplaçada per una nova capa de text. Revelen una història, de la mateixa manera que una pissarra ens permet veure marques esborrades parcialment. En aquest sentit, les pintures d’Àlex de Fluvià recorden els palimpsests. Estan construïdes a base d’una barreja de borradures, traços i pinzellades que s’assemblen a les formes escrites. A més, també comparteixen la mateixa qualitat intrínseca de retenir rastres prèviament registrats i revelar elements aparentment ocults. De l’ambigüitat que sorgeix de les diverses transparències de pintura, cada obra de l’exposició desvetlla la seva pròpia història i reflecteix també estrats més profunds de pensament.

Àlex de Fluvià genera espais tridimensionals a través d’una multiplicitat de llenguatges pictòrics juxtaposats en els seus llenços. Crea una fusió orquestrada meticulosament en què s’uneixen allò universal i allò particular, i produeix així un palimpsest d’allò antic i allò modern, en què hi són presents la seva experiència vital personal i els rastres d’una memòria col·lectiva. El seu art és un tapís cultural experimental densament pintat i entramat per reflectir tot allò que els humans acumulen al seu interior. De Fluvià exposa la nostra experiència tractant idees i temes com el canvi, la transformació i la incertesa de l’era moderna actual.

Jimena Flores
Comissària de l’exposició

CATÀLEG 


Jordi Isern Memòria
maig 2020

JORDI ISERN
MEMÒRIA
Memòria del meu cos. Memòria de l’abisme. Memòria del Tot

L’obra de Jordi Isern es caracteritza per una necessitat de conèixer més enllà del que ens permeten els nostres sentits. Ens atrau, ens inquieta i desperta en el nostre interior un ressò, com si dins tinguéssim rastres d’un coneixement previ i ens resultessin familiars. Les tres parts d’aquesta instal·lació exposen les etapes d’un procés de reflexió i vivència personal de l’artista. En la primera cambra, el conjunt de rostres i cossos representen la Memòria del meu cos; en la segona, els cinc llits pintats evoquen la Memòria de l’abisme; finalment, en el tercer espai, Memòria del Tot, trobem la peça d’un sudari que vol suggerir l’Absolut. Tant el que és pla com el tridimensional, si deixem que actuï dins nostre, acaba formant part de nosaltres, espectadors, que som convidats a ser actors d’aquest muntatge. Jordi Isern és un artista conscient de les seves passes i cerca la transcendència: deixar que els límits del coneixement s’esvaeixin i es pugui percebre la visió última de l’Absolut.

Jordi Isern (Barcelona, 1962) ha fonamentat el seu treball artístic dels darrers anys en la reflexió sobre la mirada de la pintura. Com la veu ell i el públic, i com ens mira. L’artista es preocupa per generar a l’espectador un clima perceptiu i transcendent i les seves exposicions-escenaris pretenen generar espais on es pugui respirar profundament l’obra. Aquest és també el propòsit d'aquesta mostra del Museu de Montserrat. Isern cerca una experiència meditativa, un espai reflexiu sobre el sentit de l’existència humana, fent memòria del propi cos, de les pors i dels anhels. “Pinto per a reconstruir no sé exactament quina cosa, però em sento com un rastrejador, com un arqueòleg que burxa, que cerca empremtes, pistes, indicis de dimensions no evidents en les coses més senzilles, quotidianes, en l’inevitable trànsit dels cossos i les coses”, raona.

Jordi Isern viu a St. Iscle d’Empordà. És Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Va obtenir la beca d'Arts Plàstiques de la Generalitat (1985) i la de pintura de la Fundació Güell (1986). Entre altres, ha estat guardonat amb el I Premi Honda de Pintura (2007) i el I Premi de Pintura de la Fundació Vila Casas (2010). Els darrers anys ha desenvolupat el projecte Origen al Museu de la Garrotxa d’Olot i a diversos espais de Girona. També ha pres part en el cicle Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona.

J. Corredor-Matheos, comissari de l'exposició

 

CATÀLEG DE L'EXPOSICIÓ







Artistes contemporanis del Museu de Montserrat
gener 2019

Fòrum Berger Balaguer, Fundació Pinnae, Vilafranca del Penedès
Del 21 de desembre de 2018 al 27 de gener de 2019 
Comissari: P. Josep de C. Laplana