El panteó egipci

En el segle V aC Heròdot va considerar els egipcis com els homes més religiosos del món, en quedar impressionat davant la complexitat de divinitats, cultes, mites i ritus que va observar al país. Unes creences religioses que deurien resultar-li incomprensibles.

Tot a l’Antic Egipte girava entorn als déus, responsables del que succeïa, fos bo o dolent.

Les divinitats es relacionaven amb les forces naturals i les personificaven, i sovint presentaven canvis i associacions entre unes i altres que donaven lloc a un nou déu per mitjà de la fusió de funcions.

D’aquesta multiplicitat de poders en resulta un panteó tremendament ampli i complex, gairebé inabastable, on predominen les divinitats locals i on l’aparença estranya, semihumana o semianimal de molts déus és el més normal.

El fons arqueològic del Museu de Montserrat vinculat a l’Antic Egipte està farcit d’objectes d’aixovar funerari on predominen les figures de divinitats confeccionades en bronze, fusta o faiança, o bé recipients i altres objectes, on la representació de déus és ben present. Tots plegats són un bon exemple d’aquest extens panteó i de la gran religiositat d’aquesta antiga civilització.