Vistes de Montserrat de Laborde

Louis-Joseph-Alexandre de Laborde (París, 1773-1842) va ser un personatge polifacètic i excepcional que feia de la seva vida una improvisació constant. Va ser militar, diplomàtic, administrador civil, diputat, economista, alcalde, però sobretot erudit, artista, arqueòleg i historiador. El 1792, el seu pare, que era banquer de Lluís XVI, va ser guillotinat i la seva mare i la seva germana, empresonades. Alexandre, que aleshores estudiava a Viena, va poder escapar. En aquelles circumstàncies començà els seus nombrosos viatges entre els quals, com digué ell mateix, visità Catalunya per primera vegada. El 1797 va poder tornar a França i va obtenir la protecció de Lucien Bonaparte, amb el qual es va instal·lar a Madrid entre 1800 i 1803 com agregat d’ambaixada. En aquest temps viatja per tot Espanya amb un equip de dibuixants que tragueren una multitud de dibuixos que posteriorment serviran per a la composició de les estampes del seu Voyage pittoresque en Espagne, en quatre volums editats a la impremta de Pierre Didot de París entre 1807 i 1818. L’emperador Napoleó va agregar Laborde al seu seguici com a expert en temes espanyols quan visità Madrid el 1808; l’esposa de Laborde va ser nomenada dama d’honor de l’emperadriu Josefina i ell mateix, que era oïdor d’Estat, va rebre el títol de comte imperial. Pocs mesos després començava a Espanya la Guerra de Napoleó i, pel que es refereix a Montserrat, gairebé tot allò que Laborde havia fet dibuixar, les tropes franceses comandades pel general Suchet ho van ensorrar i reduir a ruïnes.