Actualitat

Cinc edicions del curs d'estiu
11 / 07 / 2014

Cinc edicions consecutives del curs d’estiu ja atorguen consistència a aquesta cita anual ineludible del calendari d’activitats del Museu de Montserrat. Enguany vam voler fixar el focus en la crítica d’art, i n’estem molt contents de l’alt nivell que han ofert els ponents que hi han participat. Així ens ho han fet saber els 25 inscrits que han pres part en les jornades en aquesta cinquena edició. El curs va tenir lloc els dies 2, 3 i 4 de juliol.


Cada any llegim i valorem els comentaris dels assistents, procurant de millorar l’organització i els aspectes pràctics. I, evidentment, la tria essencial: el tema. El nostre curs no és monotemàtic sinó que tenim l’objectiu d’anar treballant diferents aspectes relacionats amb el dia a dia dels museus. Fins ara hem abordat la restauració de paper, el transport d’obres d’art, l’organització d’exposicions temporals i els vincles entre museu i escola. La crítica d’art és un concepte més abstracte, però sempre apareixia a les travesses com un dels temes a tractar, i per fi ens vam decidir. Vam contactar amb alguns dels més joves col·laboradors habituals del MDM com Àlex Mitrani o Sílvia Muñoz d’Imbert, que ens van orientar i ens van proposar alguns ponents. Finalment, el resultat ens ha semblat molt rodó, amb una combinació de conferències amb què hem tractat la crítica des de tots els punts de vista.


Va obrir les sessions Joan M. Minguet, president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), que va dibuixar un panorama molt crític, fent notar el “desprestigi” actual de la crítica, que es practica “més que mai, però té molt poca influència”. El reconegut historiador de l’art Francesc Fontbona, per la seva banda, va fer l’apunt històric i va oferir un repàs dels principals crítics d’art de finals del segle XIX i principis del XX i la seva influència en els artistes del seu temps. La periodista d’El País Roberta Bosco va explicar el dia a dia del periodisme especialitzat en art, i va compartir les dificultats del sector en la cruïlla tecnològica, entre la crisi del paper i el dispers panorama d’Internet. Va tancar la primera jornada el professor de la UB Vicenç Furió, que va il·lustrar dues tipologies de crítica: la demolidora, que pot ensorrar un artista i la silenciosa, que es fa per omissió.


En la segona jornada també vam comptar amb veus molt reputades en el sector artístic. Pilar Parcerisas va reflexionar sobre les dificultats d’establir un cànon artístic en el moment actual, mentre que l’artista Antoni Llena va fer una intervenció molt propera sobre la seva relació personal i professional amb la crítica, evocant el pes específic que va tenir per a ell Alexandre Cirici Pellicer. Malauradament, no va poder pujar a Montserrat l’estimat Arnau Puig per problemes de salut, però vam tenir la sort de tenir en el seu lloc l’antiquari i galerista Artur Ramon, que va fer una intervenció des de la seva experiència i va lamentar que “la crítica d’art es troba en procés d’extinció”. A la tarda va intervenir Omaira Beltrán, del blog Art Neutre?, que va parlar sobre el món dels blogs d’art. Al final del segon dia, els assistents van poder gaudir d’una visita comentada al Museu de Montserrat.   


El tercer dia, més concentrat, va començar amb la reflexió d’Àlex Mitrani, que va reivindicar el crític com a orientador. “Cal abandonar el crític com a individu de poder i cal repensar la crítica com a concepte col·lectiu”, va insistir. Al seu torn, Ricard Planas va sintetitzar el recorregut de la revista Bonart. Com és habitual, el colofó el vam posar amb una animada taula rodona en què hi van prendre part el crític David G. Torres, la galerista Chus Roig, el director de Tecla Sala, Antoni Perna, l’artista Jordi Fulla i la periodista Carolina Rosich.


Gràcies a tots! Us esperem l’any que ve!